Magic Escape

Buscant nous reptes vam topar amb Magic Escape, una sala de temàtica màgica adaptada als més petits.
Els nostres minis tenien molta curiositat per conèixer la nostra afició i nosaltres teníem moltes ganes de compartir-la amb ells, així que no ens ho vam pensar gens i vam reservar un horari per fer el nostre primer room escape en família.

El primer que ens va sorprendre va ser la rebuda de la Game Master, molt carinyosa i simpàtica amb els nens però de seguida remarcant tot el que no es podia tocar. És una sala adaptada als nens, els objectes limitats no estan situats a alçada adulta? En fi, ja vigilarem.
La game master ens informa que a la primera sala els petits no podran fer res, però que després ja podran participar i que es tracta d’un room lineal.
També ens parla del mode competició, una idea que transforma el room en una gimkana per 2 equips (platejat i daurat) on dues sales són compartides i una altra discorre en paral·lel.  Tot i que no vam poder jugar aquesta opció, ens va semblar una proposta original i divertida.

Entrem a una sala que ens recorda vagament a Harry Potter, on és ben cert que els nens no poden participar, ni tan sols arriben! Però com a mínim veuen bé el que fem.
Més endavant la sala es torna fosca, tant que els nens són reticents a endinsar-s’hi. Allà hi ha una única prova pensada per ells (si és que ja saben llegir) i un parell fixades a alçada adulta que no poden ni observar. De la resta d’enigmes poden obrir algun cadenat si els hi donem nosaltres el codi o limitar-se a esperar a veure què passa. Per sort, de seguida trobem un element amb llum i soroll amb el que poden estar jugant, llàstima tan sols disposar-ne d’un!
Ens va mancar algun element decoratiu que ens transportés a l’estudi d’un mag: pocions, llibres de màgia, estris exòtics… De fet, hi ha un objecte que aporta un toc màgic del que no vam poder gaudir al no jugar el mode competició i que ens va fer més nosa que servei (com ens arribem a complicar quan ja portem uns quants rooms a les esquenes!)
La sala és lineal al 100%, és a dir, per aconseguir el següent element has d’obrir la capsa anterior. Això és molt frustrant pels més petits que molts cops no poden fer més que esperar. Potser valdria la pena deixar peces dels diversos puzzles amagades per la sala de manera que els nens les poguessin trobar i sentir que aporten alguna cosa a l’equip. No patiu, els pares ja sabrem relacionar el que han localitzat en el moment adequat.
Quan la sala s’il·lumina de nou, els nens ja estan cansats de no fer res i es dediquen a altres coses (amb risc important de desmuntar la decoració de la sala). Aquest cop trobem jocs infantils pensants perquè es distreguin, però ningú ens avisa, així que no deixem els nens jugar lliurement per si es tracta d’algun element imprescindible per resoldre el següent enigma. De fet, un dels codis es va esborrar (per mans adultes, val a dir) i ja va ser impossible completar el joc i donar als nens la sensació de guany (de tota manera,  a aquestes alçades ja estàvem totalment fora de temps).

La sensació general va ser de decepció. La idea ens va semblar bona però poc treballada.
Enigmes situats a massa alçada que els nens ni tan sols poden veure, una sala excessivament fosca pels petits, pocs elements per buscar, trobar i aportar al grup, excessiva linealitat.
Fins i tot la capsa màgica inicial conté un enigma la resolució del qual… en fi, ja ho veureu.

De tota manera pensem que les sales han d’apostar per adaptar-se als més petits, així que aquí deixem unes quantes recomanacions:

Les sales han de ser prou amplies per permetre el desplaçament, i lluminoses.
No cal baixar la dificultat dels enigmes, per això estan els pares, però sí es poden dispersar algunes de les peces per la sala. Els nens ho troben tot! Fins i tot la brossa amagada als racons…
Les proves han d’estar a l’alçada dels nens o aportar elements (cadires, taburets, baguls) perquè ells puguin veure el que estem fent.
Si hi ha jocs pensats per ells han d’estar marcats d’alguna manera perquè els deixem fer sense dubtar-ho.
Tot allò que no s’ha de tocar o ben tancat o ben alt.
Sempre, sempre, sempre, donar els ajuts necessaris perquè sortim (encara que acabi sent un tour guiat) els nens no poden marxar amb sensació de fracàs.

En definitiva, una bona idea mal resolta.
Esperem que es puguin corregir aquests errors i que els game masters apostin per sales familiars. Nosaltres en tenim moltes ganes!

13690752_1765146190436058_7912183439736733439_n

Valoració (sobre 5*)
Ambientació: 2,5*
Jugabilitat: 2,5*
Dificultat: 3*

El millor: plantejar una sala per poder jugar en família.
El pitjor: no adaptar adequadament la sala als petits.

Recomanat per grups d’amics que vulguin jugar en mode competició.
Sala BLANCA

Data: 23/07/2016

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s