The House of Whispers

Era una nit càlida d’estiu a Barcelona i els D&M, lliures de qualsevol càrrega, ens vam sentir atrets per una misteriosa sensació de por i neguit, barrejada amb emoció i ganes de descobrir el secret que amaga The House of Whishpers.

A l’arribar a la porta “El Turco”, el nostre amfitrió ens rep de manera inquietant i ens fa una exhaustiva introducció de la història de la casa i els seus antics habitants, Myra Savage i la seva filla Madison. La casa encara està sota la seva influència i la d’altres entitats paranormals. La nostra missió és endinsar-nos dins d’una casa encantada per acabar d’entendre la veritable història de Myra i Madison.

Abans d’entrar “El Turco” ens dona unes directruis molt importants, coses que no hem de fer per no pertorbar la calma dels esperits de la casa… I, només entrar, ja trenquem una de les directrius… Quin desastre! Be el mal ja està fet, continuem en una primera sala molt ben ambientada, tot i que, al ser una casa abandonada és plena de pols, en la que hem de resoldre enigmes al més pur estil Room escape, però al sortir d’aquesta sala, tot canvia, la casa pren vida pròpia i una companya inesperada, a la que vam apodar “Poly” ens va acompanyant per la resta de sales, hi han coses que no ens acaben de fer bona ferum i altres que simplement són esgarrifoses. Algunes sales són tant fosques que és molt dificil obrir alguns cadenats. Només us podem dir que la tensió juga en contra nostra, però hem d’estar atents a tot el que ens trobem, per acabar d’esclarir la història de Myra i per sortir vius de la casa!

Al final, vam saber trobar el camí de sortida, i allà ens esperava “El Turco” per calmar-nos i parlar de nou amb nosaltres. Vam aconseguir desenredar la història força be i al final la nostra puntuació va ser prou bona. Després vam gaudir d’una interessant conversa amb el nostre amfitrió sobre els temes en els que està basada la sala.

Us hem d’avisar que no és un Room Escape tradicional, la tensió que genera la casa i l’ambientació jugará un paper molt important durant la partida, però també li dona un punt de diversió especial. Nosaltres  la vam disfrutar moltíssim i us la recomanem al 100%.

thowpt
cnclm9nxgaqk5xq

Valoració (Sobre 5*), que està molt basada en la nostra vivència i no en com resoldre els codis o enigmes.

Ambientació: 4*
Jugabilitat: 4.75*
Dificultat: 4*

El millor: La tensió generada durant el joc. Jugar per a entendre la història. El sistema de puntuació final.
El pitjor: Linealitat forçada. No apte per a cardíacs. No poder endur-nos la “Poly” a casa.

Recomanable per a grups de 4-5 persones amb experiència i amb afinitat pel gèrere de terror.
Sala VERMELLA. Només apta per a adults.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s